Delort hi era

Arran de les càrregues policials contra els antibolonya Joan Delort ha assumit la direcció dels Mossos d’Esquadra i Rafael Olmos ha estat cessat. A mesura que va apareixent informació, sembla que aquesta decisió respon més a la voluntat de Joan Boada de fer neteja del Departament d’Interior que a l’assumpció de responsabilitats pel que va passar ja que, al carrer Lleida, el dia dels fets Joan Delort hi era. I, per tant, és el màxim responsable de tot el que va passar.

Estructuralment té més responsabilitat el secretari de seguretat pública que el director general de la policia. Delort hi era, per tant, el màxim responsable era ell. També fou ell qui va ordenar que els Mossos no es moguessin mentre eren humiliats davant el Palau de la Generalitat.

La inquietud dins el cos continua. Tenim coneixement de reunions informals entre l’escalafó mig i els comandaments per blindar el funcionament del Cos de les ingerències del Departament d’Interior, mentre es comenta que el Conseller Saura continua en tractament psicològic.

Amor a quemarropa

Ríos y ríos de tinta recorren la prensa catalana tras la defenestración de Ignasi Guardans de CDC y su posterior fichaje por el Ministerio de Cultura. Algo distinto suena en Madrid.

Ya lo insinuó el diario El País cuando se supo la noticia, “a Guardans y la nueva Ministra les une una gran amistad”. La semana pasada fue el propio Guardans (divorciado por segunda vez, matrimonio que no duró ni dos meses) quién reconoció que González-Linde le hizo la propuesta “entre gin-tonics”. Y es que lo que se cuenta por la capital no es si Guardans tiene mas o menos interés en perjudicar al, aún, su partido; o si se trata de una jugada maestra de ZP para acercarse a los nacionalistas. Lo que se cuenta es lo que se quiere esconder: una tórrida relación entre la cineasta y el político que cuenta en su haber con distintas secuencias públicas de pasión desenfrenada. Amor a quemarropa.

El auténtico caso bolaño

Contrario a todo lo que se ha dicho -hay tantas versiones como protagonistas lo cuentan-, más allá del consumo de estupefacientes, el motivo real de la salida de Antonio Bolaño de la Generalitat tiene mas relación con un asunto de faldas que con cualquier otra cosa.

La conocida relación del director de comunicación del President de la Generalitat con la señora Lluna Baltasar, periodista del gabinete e hija del Conseller Baltasar, pública y notoria en Palau y que cuenta con distintos episodios escabrosos culminó con su dimisión.

La señora Bolaño, militante socialista, conocedora ya en distintas ocasiones de la infidelidad de su marido, decidió no tolerar un “eso no es lo que parece” mas y emprendió el tramite de separación y echó de su casa a Antonio Bolaño. Esta acción provocó las iras de su, hasta entonces, compañero que se presentó al domicilio conyugal. Discutieron encendidamente y, según parece, al responsable de comunicación del President se le escapó la mano en más de un momento. Su mujer respondió a la agresión interponiendo una demanda por malos tratos y retirando todo el dinero de las cuentas bancarias compartidas.

Es cuando se encuentra el señor Bolaño sin casa y sin dinero que el dúo Taboas-Zaragoza toman cartas en el asunto del fiel cargo de confianza del President Montilla, ya que los socialistas no pueden permitirse ningún escándalo público más de un director de comunicación que se encuentra en la luz pública por acoso a periodistas, amenazas a Jordi Barbeta i Jordi Juan y su mala relación con La Vanguardia.

Zaragoza pone la situación en orden. Pide abrir la puerta a su dimisión, negocia con su pareja que retire la denuncia interpuesta y hace que el Partido socialista conceda un préstamo personal de 18.000 euros a Antonio Bolaño para que pueda hacer frente, durante un tiempo, a su salida del Govern.

¿Y qué hacer ahora con Bolaño? La respuesta es la siguiente: despedir a un cargo de confianza de la Diputación de Barcelona y dar la plaza a Bolaño (plaza que no ejerce). Al mismo tiempo colocarlo a dedo de tertuliano orgánico en medios de comunicación escritos y audiovisuales mostrando así la gran docilidad de muchos medios para admitir de opinador i tertuliano a un personaje sin ninguna trayectoria de prestigio que le avale.

Tensió a CDC

A Convergència cavalquen sobre bones expectatives electorals i un possible avançament dels comicis al Parlament. Aquestes perspectives fan que els nervis estiguin continguts, però això no treu la tensió a la Casa Gran, dels nervis.

Són conegudes les tensions que provoquen els cops de colze per a les properes llistes. A Tarragona el més que provable cap de llista Josep Poblet, actual president de la Diputació, no agrada a tothom i molts el qüestionen obertament. A Girona, l’actual cap de llista i president del partit en aquesta província, Eudald Casadesús, es defensa panxa enlaire per repetir com a candidat tot i que absolutament ningú aposta per ell. A Lleida el partit està decapitat. La crisi Grau-Gavín lluny d’estar tancada, segueix latent. I, tot això, sense parlar del mar de fons que hi ha a la direcció nacional entre el secretari general adjunt, Felip Puig, i el pinyol encapçalat per Madí, Pujol i Homs, que es manté més viu que mai o les desmarcades constants de Recoder i Trias, la darrera en l’episodi Guardans.

Mas sembla que té bones cartes, però haurà de fer un esforç per posar en ordre casa seva. Prometem episodis interessants d’una casa que potser no és tan gran.

Vendrell redecora la seva vida

Qui fou mà dreta de Puigcercós dins d’ERC va ser castigat, durament, en el darrer congrés d’aquest partit. La decepció personal de Vendrell va ser absoluta i els seus plantejaments vitals van canviar radicalment després de passar a una situació d’absoluta discreció dins el grup parlamentari dels republicans. Per arribar al final de la legislatura, va decidir reobrir la carpeta de les seves expectatives professionals.

Amb l’ajuda del misteriós multimilionari que sempre li ha donat suport des de l’ombra, Xavier Vendrell va decidir expansionar el negoci de fisioteràpia que regenta la seva dona a Sant Boi del Llobregat. Però Vendrell no s’ha plantejat passar a ajudar a la seva senyora fent massatges als afortunats clients sinó que ha decidit passar-se a gran capital i expandir el seu negoci.

El primer que ha fet Vendrell ha estat associar-se amb l’empresari hoteler i expresident de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche, per reconstruir un balneari de la província de Girona i explotar-hi, a cost zero, un gimnàs i un servei de fisioteràpia. Fins a aquest punt del seu trànsit cap a empresari res a dir. Però el senyor Vendrell, conegut per la seva afició a fer pagar l’impost revolucionari als funcionaris de la Generalitat, ha utilitzat departaments d’ERC per finançar l’operació; concretament el Departament d’acció social i el d’Indústria, comerç i turisme, comandats per dos consellers de confiança de Puigcercós, que han destinat nombroses subvencions al balneari en qüestió.

Saura, un home d’ordre al front d’interior

No queda gaire per dir de la gestió de Saura i Boada al front del Departament d’Interior més enllà d’examinar la llarga llista de desencerts en la gestió d’un departament que ha portat als Mossos d’Esquadra a un desprestigi sense precedents i de fer referència al boca-orella que corre entre els comandaments dels Mossos sobre les debilitats del seu Conseller.

Les debilitats del senyor Saura no només fan referència al seu llarg historial d’errades dintre el tripartit sinó a la seva incapacitat de prendre decisions. De fet, tal i com hem pogut contrastar des d’estira la manta, el senyor Joan Saura, ha interioritzat i psicosomatitzat les desgràcies del seu Departament.

El senyor Saura treballa les seves contradiccions ideològiques i de responsabilitat política amb l’ajuda d’un conegut psiquiatre i d’un coach que li fan seguir un tractament per superar les angoixes que el paralitzen sovint.

Dins el seu propi partit, qui més safareig fa habitualment de les habilitats de Joan Saura és el mateix Jordi Guillot que no se n’està d’alertar als socialistes dels riscos que presenta el seu cap polític.